Per qu\u00e8 necessitem cada cop m\u00e9s roba? La sostenibilitat \u00e9s una moda o existeix una consci\u00e8ncia real? Com evolucionaran els negocis que promouen la circularitat? Sobre tot aix\u00f2 hem parlat amb Pilar Pasamontes, historiadora de la moda del segle XX i directora Cient\u00edfica de Moda de l’Institut Europeu de Disseny (IED). La seva visi\u00f3 estrat\u00e8gica i el seu coneixement de la hist\u00f2ria de la moda no podien faltar en el cicle d\u2019entrevistes que estem realitzant juntament amb Girbau LAB per reflexionar i aportar llum sobre aspectes essencials de la circularitat en la ind\u00fastria t\u00e8xtil i el sector de la moda.<\/p>\n
\u2013 Cada any, al m\u00f3n, es produeixen al voltant de 100.000 milions de peces de roba. I cada habitant d\u2019Europa consumeix uns vint-i-cinc quilograms de t\u00e8xtil a l\u2019any i en descarta vint-i-dos. Pilar, com hem arribat a aquesta situaci\u00f3 en qu\u00e8 la roba ha perdut tant de valor?<\/strong><\/p>\n La moda \u00e9s un reflex de cada moment hist\u00f2ric, i ara vivim uns anys estranys i convulsos. D\u2019una banda, hi ha un exc\u00e9s de tot: de llavis, de pits, de tatuatges… i de roba. Alhora, hi ha una homogene\u00eftzaci\u00f3 molt gran i una p\u00e8rdua del valor de les coses en general i de la roba en particular. Finalment, el missatge del reciclatge est\u00e0 molt interioritzat i sembla que dipositant cada cosa (tamb\u00e9 la roba) en el seu contenidor, el problema est\u00e0 solucionat.<\/p>\n \u2013 \u00c9s, aleshores, la sostenibilitat nom\u00e9s una \u2018submoda\u2019 dins d\u2019aquest exc\u00e9s?<\/strong><\/p>\n Neix com a resposta a una realitat, per\u00f2 \u00e9s cert que la sostenibilitat s\u2019ha posat de moda i, com qualsevol moda, passar\u00e0, per\u00f2 deixar\u00e0 un p\u00f2sit, que en aquest cas segur que ser\u00e0 important. Hi ha h\u00e0bits vinculats a la sostenibilitat que no es perdran.<\/p>\n <\/p>\n \u201cSembla que dipositant cada cosa (tamb\u00e9 la roba) en el seu contenidor, el problema est\u00e0 solucionat\u201d.<\/p><\/blockquote>\n <\/p>\n \u2013 Per\u00f2 la moda abans ja era sostenible per si mateixa.<\/strong><\/p>\n La moda abans era sostenible perqu\u00e8 el cost de tot era molt m\u00e9s elevat. Per\u00f2 \u00e9s que, a m\u00e9s, tot anava molt m\u00e9s a poc a poc, la viralitzaci\u00f3 no existia i no es tenia la necessitat de canviar de peces tan sovint. Maria Antonieta, per m\u00e9s Maria Antonieta que fos, no es podia permetre 300 vestits, per\u00f2 segurament tampoc els hauria volgut perqu\u00e8 no hauria tingut sentit per a ella.<\/p>\n \u2013 Tamb\u00e9 les nostres mares i \u00e0vies feien moda sostenible.<\/strong><\/p>\n Les que m\u00e9s. Cosint i recosint una i mil vegades la roba. I transformant-la quan era necessari.<\/p>\n \u2013 L\u2019upcycling del qual ara tothom parla.<\/strong><\/p>\n Exacte. De fet, tant a la passarel\u00b7la com a la universitat, aquesta t\u00e8cnica tampoc no \u00e9s cap novetat. A l\u2019IED, com segurament passa en moltes altres escoles de disseny de moda, les grans firmes ens cedeixen restes dels seus teixits perqu\u00e8 els alumnes desenvolupin els seus projectes. Aqu\u00ed l\u2019upcycling es premia des de fa molts anys. A les passarel\u00b7les tamb\u00e9 podem trobar casos ic\u00f2nics de fa molts anys, com els inicis de Martin Margiela i els seus mocadors reconvertits en peces meravelloses.<\/p>\n \u2013 Reparar les peces tamb\u00e9 s\u2019ha convertit en tend\u00e8ncia.<\/strong><\/p>\n S\u00ed. Abans, fins i tot a les cases riques, hi havia cosidores que es dedicaven a repassar la roba perqu\u00e8 no tingu\u00e9s cap desperfecte. Tamb\u00e9 a les f\u00e0briques de teixit hi havia les zurcidores, que corregien les imperfeccions en els teixits quan a la m\u00e0quina se li escapava un fil. Amb la desaparici\u00f3 d\u2019aquest ofici, moltes f\u00e0briques t\u00e8xtils van haver de tancar perqu\u00e8 es van arru\u00efnar amb les p\u00e8rdues de teixit. Una ll\u00e0stima. Tamb\u00e9 em fascinaven les brodadores, que a m\u00e9s de personalitzar les peces ajudaven a dissimular els desperfectes. Per sort, a l\u2019altre extrem de la moda de l\u2019exc\u00e9s, s\u2019estan recuperant tots aquests oficis que tornen en forma de moda sostenible, circular, social, inclusiva, i un munt d\u2019etiquetes m\u00e9s.<\/p>\n \u2013 I qu\u00e8 opines dels nous models de negoci vinculats a aquestes noves tend\u00e8ncies, com la segona m\u00e0 o el lloguer de roba?<\/strong><\/p>\n Que de nous tampoc no en tenen gaire. Qui no ha heretat roba d\u2019alg\u00fa o ha demanat alguna pe\u00e7a per anar a un casament? S\u00ed que \u00e9s cert que com a models de negoci tenen molt cam\u00ed per explorar. El lloguer de roba, per exemple, necessita que es trenquin molts tab\u00fas per incrementar la seva popularitat, ja que encara hi ha moltes persones que s\u2019avergonyeixen de dir que la roba o els complements que porten s\u00f3n llogats. En canvi, \u00e9s m\u00e9s habitual confessar que t\u2019ho ha deixat alg\u00fa, sobretot si aquest \u201calg\u00fa\u201d \u00e9s una persona rellevant, perqu\u00e8 evidencia l\u2019amistat i la confian\u00e7a que us uneix.<\/p>\n \u2013 I la segona m\u00e0?<\/strong><\/p>\n Jo sempre havia estat molt reticent a ella, perqu\u00e8 no suportava l\u2019olor de les botigues. Recordo viatjar a Londres i veure el meu exmarit tornar-se boig a les botigues vintage mentre jo m\u2019esperava fora perqu\u00e8 no podia respirar a dins. Ara la higienitzaci\u00f3 ha millorat molt. Tamb\u00e9 la venda per Internet hi ha ajudat. Encara m\u00e9s, en bosses, per exemple, moltes persones prefereixen comprar-les de segona m\u00e0, encara que de vegades fins i tot surtin m\u00e9s cares que noves, perqu\u00e8 tenen certa solera i no les fan semblar nou-rics. Aqu\u00ed hi ha tot un mercat per explorar.<\/p>\n <\/p>\n \u201cFes que la teva roba mostri com ets realment\u201d.<\/p><\/blockquote>\n <\/p>\n \u2013 Parlant d\u2019higienitzaci\u00f3. \u00c9s cert que no tens rentadora a casa?<\/strong><\/p>\n No. Fa anys se\u2019m va espatllar la rentadora i vaig comen\u00e7ar a anar a la bugaderia del barri. Vaig descobrir que, a m\u00e9s de ser m\u00e9s barat i sostenible, la roba quedava m\u00e9s neta, menys arrugada i durava m\u00e9s. Despr\u00e9s, em vaig mudar i directament ja ni em vaig plantejar tenir rentadora. Crec que en aquest moment social, tenir rentadora a casa \u00e9s un endarreriment. Ocupa molt d\u2019espai i consumeix molts recursos. A m\u00e9s, als pisos compartits \u00e9s motiu de discussi\u00f3 assegurat, per un tema d\u2019\u00fas i disponibilitat. A molts pa\u00efsos n\u00f2rdics i als Estats Units la bugaderia \u00e9s compartida i jo crec que anem cap aqu\u00ed.<\/p>\n \u2013 Donem massa import\u00e0ncia al rentatge de la roba?<\/strong><\/p>\n Per salut i conviv\u00e8ncia, hem de portar roba neta, per\u00f2 la majoria de nosaltres no treballem en una f\u00e0brica ni al camp, de manera que moltes vegades nom\u00e9s ser\u00e0 necessari ventilar la pe\u00e7a. A m\u00e9s, aix\u00f2 ajudar\u00e0 que la roba ens duri m\u00e9s i llueixi millor, ja que, excepte el lli, s\u00f3n pocs els teixits que milloren amb els rentatges.<\/p>\n Hem de cuidar la roba com es mereix, i no nom\u00e9s aquella que ens ha costat molts diners. Aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 amb la devaluaci\u00f3 d\u2019aquesta tamb\u00e9 hem perdut el valor de la cura.<\/p>\n <\/p>\n \u201cEns haurem de quedar amb aquests excessos i les conseq\u00fc\u00e8ncies que comportin\u201d.<\/p><\/blockquote>\n <\/p>\n